¿Com podem evitar l'ús discriminatori de la llengua amb relació al sexe?

Els catalans i les catalanes... ¡Amb mesura!

¿Quantes vegades sentim els polítics pronunciar repetidament, sobretot en època d'eleccions, expressions sexistes com ara "els catalans i les catalanes, els treballadors i les treballadores", etc. –i encara si volen donar deferència a un sexe per damunt de l'altre, capgiren els termes, perquè les senyores sempre van primer, i diuen "les catalanes i els catalans, les treballadores i els treballadors"– pensant-se que llueixen una elocució i una educació exemplars, quan no fan altra cosa que fer el ridícul més espantós?

¿Què ens recomana la prudència?

1. En català s'ha assignat als termes femenins un valor diferent del masculí. Per exemple, les alcaldesses abans només eren les dones dels alcaldes; però actualment són les dones que dirigeixen els ajuntaments.
2. Només en el registre administratiu (sobretot impresos per emplenar) es recomana d'escriure les dues formes (Autoritzo el meu fill / la meva filla...) per evitar l'ús discriminatori.
3. El masculí plural o l'ús del masculí a text seguit presenten sempre un valor genèric: No sé pas qui deu ser el poeta del mes. Els funcionaris de l'Ajuntament de Barcelona fan vaga.
4. Si escrivim un text com aquest: "El Club dels Poetes Morts de Catalunya és regit, administrat i representat per una Junta Directiva, formada per un/una president/a, dos/dues vicepresidents/tes, un/una tresorer/era, un/una comptable/a, un/una secretari/ària primer/era, un/una secretari/ària segon/ona, un/una bibliotecari/ària, sis vocals, els/les presidents/tes de les seccions i els/les presidents/tes de les comissions", es podria titllar de "masculinitzador", encara que qui l'hagi redactat no en tingués la intenció. Això és així perquè converteix el masculí en un gènere activament marcat pel fet mateix de contraposar-hi el femení d'una manera sistemàtica.
5. La lingüista Aina Moll deia l'any 1985 en l'article de Llengua i Administració (nº 19): "Com en les altres llengües que presenten variacions de gènere, el masculí és el gènere 'no marcat', és a dir, el que s'empra per designar individus de sexe masculí, o bé sense precisar-ne el sexe".  Aquest ús no comporta cap ambigüitat i no hi ha discriminació amb relació al sexe.
6. Si ens esforcem sense mesura en la recerca d'expressions neutres o bé en l'ús dels dos gèneres sacrificarem la naturalitat de la frase i la claredat del missatge, ja que la lectura d'un text amb profusió de dobles formes redueix la comprensió lectora.
7. L'ús del masculí com a gènere no marcat ofereix més cohesió perquè afavoreix la claredat i rapidesa en la comunicació.

Exemples correctes (extrets de la premsa):

• Haití dóna via lliure als quatre nens adoptats per les famílies catalanes.
• El tripartit treu ferro a l'augment de la desafecció envers els polítics.
• Els veïns de Cabanyal reclamen un barri sencer i viu.
• Ja s'han comptat més de 120.000 morts a Haití.
• Tura diu que els jutges han de treballar una tarda a la setmana.

Aquests exemples s'adapten al punt (3) sobre el masculí plural amb valor genèric, però segurament un polític o una política seguiria la teoria de la desmesura i diria:

• *Haití dóna via lliure als quatre nens i nenes (¿o al nen i les tres nenes?) adoptats per les famílies catalanes.
• *El tripartit treu ferro a l'augment de la desafecció envers els polítics i les polítiques.
• *Els veïns i les veïnes de Cabanyal reclamen un barri sencer i viu.
• *Ja s'han comptat més de 120.000 morts i mortes a Haití.
• *Tura diu que els jutges i les jutgesses han de treballar una tarda a la setmana.

Més informació: Joan Abril Español. Diccionari pràctic de qüestions gramaticals. Barcelona: Edicions 62, 2001 (3a ed). [El Cangur, 249]